CARRASCO I FORMIGUERA

Manuel Carrasco i Formiguera, Barcelona el 1890 - Burgos 1938.
Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.
L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià.
L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb d'altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà.
Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre.
Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1938 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 8 d'agost de 1937.
L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, a pesar de les gestions del Vaticà.
Extret parcialment de Vikipedia.