ABAT OLIVA

L'Abat Oliba ( Besalú v 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046)Va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la cultura catalana i un gran impulsor de l'Art romànic.
Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i per tant besnét del comte de Barcelona Guifré el Pelós.
El seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré el de Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.
El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l'orde benedictina al monestir de Ripoll, on fou escollit abat l'any 1008. Aquell mateix any fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll, l'any 1018 fou nomenat bisbe de Vic. Va impulsar el moviment de La pau i treva de Déu, vers el 1022 i el 1027. L'acord d'aquest Tractat amb altres bisbes i nobles va tenir lloc a Toluges (Rosselló) i es deia que tots, nobles, cavallers, pagesos i monjos, estaven d'acord a fer que alguns dies cada any fossin dies de Pau, dies en què ningú no es podia barallar amb ningú i en què els fugitius podien refugiar-se a les esglésies i llocs sagrats, segurs de ser protegits i respectats.
En el decenni 1025-1035, l'Abat Oliba fundà el monestir de Montserrat. El va annexionar a Ripoll i va enviar a Montserrat monjos de Ripoll.
Va dirigir les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del romànic i consagrada l'any 1032.
Va morir al monestir de Sant Miquel de Cuixà, l'any 1046.
Extret parcialment d Vikipedia.