GUIFRÉ, EL PELÓS

GUIFRÉ I DE BARCELONA, EL PELÓS (840-897)
Compte de La Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Besalú, va concentrar-se al llarg del seu regnat a reconquerir, organitzar i repoblar les terres catalanes. Va marcar la frontera amb els Àrabs, utilitzant per aquest propòsit les conques del Llobregat i del Segre, donant d’aquesta manera forma al que es conegut com la Catalunya Vella. Va reorganitzar el comptat d’Osona i va restaurar el Bisbat de Vic.Es pot dir que va ser el fundador de la dinastia de reis catalans que governarien Catalunya i Aragó durant els pròxims 800 anys. En els últims anys de la seva vida va fundar els monestir de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll (monestir on descansen les seves despulles). Finalment es el protagonista de la llegenda que diu, que un cop va caure ferit en l’intent de reconquerir Lleida, abans de morir el rei francès Lluís I, va posar els dits del compte moribund a la seva ferida, i va marcar les quatre barres de sang en un escut daurat, tot dient-li que ja tenia senyera. Guifré va morir el 897, després de caure ferit en l’intent fallit de reconquerir Lleida.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta pàgina esta molt bé i rec que et dóna la informació correcta del que necessites.

Anònim ha dit...

Vaia pescanova estas fet comeraboos

Anònim ha dit...

Comte i comtat s'escriuen sense P