Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000).Avel·lí Artís-Gener s’inicia en el món del periodisme el 1928, a l'edat de 16 anys. Realitza caricatures i les passa per sota la porta de la redacció del setmanari Papitu, que les comença a publicar. Un any més tard, segueix el mateix procediment amb els seus primers escrits, al periòdic Mirador. El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre, referent satíric de l’època. El 1932 col·labora regularment al Diario Mercantil i, durant la II República, ho fa a l'Opinió, La Rambla. Esport i ciutadania i La Publicitat. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser director del setmanari humorístic L'Esquella de la Torratxa. Just després de l’inici de la Guerra Civil, fuig a París, amenaçat de mort per la FAI. De seguida, però, s’adona que ha de tornar i s'allista a l’exèrcit republicà.
En acabar la guerra, s’exilia a Mèxic, on s’hi passarà 25 anys. És ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mèxic que s’identifica i s’adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista català.
El 1965 torna a Catalunya, on no li concedeixen el carnet de periodista. Gràcies a coneixences personals, aconsegueix començar a publicar al diari El Correo Catalán.
Acabat el franquisme, col·labora com a articulista i ninotaire en multitud de mitjans: Avui, El Periódico, Catalunya Informació, L'Avenç, Serra d'Or, Canigó, Cultura, El Triangle, Presència... Entre 1984 i 1990 realitza els mots encreuats de La Vanguardia.
El 1982, fruit de les seves conviccions catalanistes, d’esquerres, antimilitaristes i compromeses amb el país, es presenta com a candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions generals espanyoles de 1982, sense arribar a ser escollit. L'any 1993 s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, conjuntament amb altres companys de Nacionalistes d'Esquerra, com en Jordi Carbonell.
El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els premis Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i Crítica "Serra d'Or".
En acabar la guerra, s’exilia a Mèxic, on s’hi passarà 25 anys. És ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mèxic que s’identifica i s’adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista català.
El 1965 torna a Catalunya, on no li concedeixen el carnet de periodista. Gràcies a coneixences personals, aconsegueix començar a publicar al diari El Correo Catalán.
Acabat el franquisme, col·labora com a articulista i ninotaire en multitud de mitjans: Avui, El Periódico, Catalunya Informació, L'Avenç, Serra d'Or, Canigó, Cultura, El Triangle, Presència... Entre 1984 i 1990 realitza els mots encreuats de La Vanguardia.
El 1982, fruit de les seves conviccions catalanistes, d’esquerres, antimilitaristes i compromeses amb el país, es presenta com a candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions generals espanyoles de 1982, sense arribar a ser escollit. L'any 1993 s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, conjuntament amb altres companys de Nacionalistes d'Esquerra, com en Jordi Carbonell.
El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els premis Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i Crítica "Serra d'Or".
El 1997 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada