Francesc de Castellví i Obando (Montblanc 1682 - Viena 1757)Militar català austriacista i historiador.
Membre del Braç Militar, va participar en la Junta de Braços de Barcelona del juny de 1713 on es decidí la resistència fins al final de la ciutat contra les tropes de Felip V.
Va lluitar amb el grau de capità en la defensa de Barcelona el 1714 al front de la 8a companyia del 2n batalló "Immaculada Concepció de la Verge Maria" de la Coronela de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.
Amb la presa de poder per part dels borbons, se li confiscaren tots els seus béns i els de la seva família.
Membre del Braç Militar, va participar en la Junta de Braços de Barcelona del juny de 1713 on es decidí la resistència fins al final de la ciutat contra les tropes de Felip V.
Va lluitar amb el grau de capità en la defensa de Barcelona el 1714 al front de la 8a companyia del 2n batalló "Immaculada Concepció de la Verge Maria" de la Coronela de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.
Amb la presa de poder per part dels borbons, se li confiscaren tots els seus béns i els de la seva família.
Va donar suport als carrasclets i es va refugiar al Monestir de Vallbona de les Monges, d'on eren religioses les seves germanes, i on fou detingut el 1718.
El 1726 es va firmar la pau entre el rei borbó i l'emperador austríac. Aleshores es va declarar l'amnistia per als presoners polítics. Castellví ho aprofità i va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725", la seva obra més important i una de les fonts més importants ja que explica la guerra de Successió i la situació interna catalana després del conflicte armat.
El 1726 es va firmar la pau entre el rei borbó i l'emperador austríac. Aleshores es va declarar l'amnistia per als presoners polítics. Castellví ho aprofità i va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725", la seva obra més important i una de les fonts més importants ja que explica la guerra de Successió i la situació interna catalana després del conflicte armat.
Entre el 1735 i el 1738, va participar en l'expedició d'exiliats catalans a Àustria que va seguir el curs del riu Danubi fins a l'actual regió de Vojvodina (Sèrbia) amb l'objectiu de fundar una nova ciutat: Nova Barcelona.
L'imminent perill que provocava la proximitat dels otomans i una epidèmia de pesta van fer descartar el projecte. La població (800 hab.) es va reduir a menys de la meitat en tan sols tres anys.
Va retornar a Viena, on l'emperador Carles li va atorgar una renta anual com a ex-militar de la Guerra de Successió fins a la seva mort.
Va retornar a Viena, on l'emperador Carles li va atorgar una renta anual com a ex-militar de la Guerra de Successió fins a la seva mort.
Extret de Vikipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada