ARNAU DE VILANOVA

Arnau de Vilanova (València? entre 1235 i 1240 - Gènova (potser a la mar prop d'aquesta ciutat) entre 1311 i 1313)
Va ser un alquimista, astròleg, teòleg i metge valencià. El nom de Vilanova prové del fet que possiblement va néixer al Grau de València, que en aquell moment es coneixia amb el nom de Vilanova del Grau.
Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Medicinalium introductionum speculum i d'altres tractats, com un de patologia general. Se'l coneixia com el "metge de Reis i Papes" i se'l reconeix avui dia com un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que algunes obres que se li atribueixen podrien no ser seves.
Al 1260 estudià a Montpeller, llavors domini de Jaume II de Mallorca, on es graduà de mestre en medicina. Es creu que va estudiar amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la universitat de Nàpols. Després d'haver viscut al servei de la Corona d'Aragó, Metge de Pere II, des del 1281 fins a la mort del rei, continuà essent afavorit per Alfons II i Jaume II, es va desplaçar a la ciutat de París, on va adquirir una gran reputació; però al mateix temps incorregué en certes enemistats amb el clergat que el van obligar a fugir precipitadament, també el 1299 el rei català Jume II de Mallorca, l'envià com a ambaixador prop de Felip IV el Bell per a negociar, entre altres problemes, el de la Vall d'Aran.
Quan el nou papa Benet XI pujà al poder (1302), Arnau buscà la seva amistat i quan aquest va morir emmetzinat va acusar al fraticel Bernat Deliciós. Va trobar finalment asil a Sicília. Cap a l'any 1313 va ser convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V i durant el viatge va emmalaltir i va morir, encara que altres fonts diuen que va morir durant un passeig en vaixell prop de les costes de Marsella.
Fonts: