XIRINACS

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripollès, 2007)
Fou ordenat sacerdot als 22 anys. Va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. El 1968 comparegué davant un consell de guerra acusat de ser l'inspirador del Front d'Alliberament de Catalunya i participà en vàries vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el Procés de Burgos.
Fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme. A causa d'una seva detenció en 1971, es negà a parlar en cap altra llengua que no fos la catalana. Això li comportà un confinament en la presó concordatària de Zamora, on inicià la seva tercera vaga de fam. Entre 1973 i 1975 estigué empresonat per les seves activitats contràries al règim.
Des del 25 de desembre de 1975 es mantingué en guàrdia 12 hores al dia davant la presó Model per demanar l'amnistia total dels presos, campanya que va abandonar amb les mesures d'amnistia del 1977.
Senador per Barcelona entre 1977 i 1979. Candidat al premi Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977. Xirinacs abandonà el sacerdoci el 1990. Els darrers anys ha promogut diverses iniciatives polítiques de signe nacionalista. L'11 de setembre de 2002, en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: "Enemic de l'Estat Espanyol i amic d'ETA i Batasuna". Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audiència Nacional, va ser detingut va ingressar a la presó Model de Barcelona, La fiscalia va ordenar-ne l'alliberament aquella mateixa tarda.
L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cadàver en un bosc del Ripollès.
Extret parcialment del Vikipedia.